Thursday, December 15, 2011


guarir-se del fred i comprar verdures d'hivern. menjar mandarines i pensar en la virtualitat d'una llar de foc on poder llençar-hi les clofes. per veure-les en tons liliacis, corbades, consumint-se. tantes músiques noves sonant a casa. sonoritats per vestir tardes de claror luxosa. post-migdiada, amb aquella sensació de lleu formigueig a les temples. amb cafès i tes de vainilla. amb un núvol de llet, és clar. tants textos i escriptures. parlar de coses que hom venera, respecta i enalteix. teixir estructures lèxiques amb la màxima humilitat i reverència per allò de què parla. com l'artesà que passa el ribot per les peces de fusta i no deixa de passar-les-hi els dits amb efecte polidor i d'estima. coses tantes vegades pensades que vigila no se t'acabin complint. vindran matins amb despertars més racionals i més enriquiment. preeminentment espiritual. és clar, també.

àudio: the black keys: tighten up

Wednesday, December 07, 2011


tan sols les butxaques del pantaló als costats. per endreçar les mans al caminar, com els gentilhomes d'antuvi. els carrers són costosos després de dies sense habitar-los. les pors, els mals, els regulars, les apaties. totes, elles, quantificades i conegudes, repartides al menjador de casa. on reposen margarides blanques que algú va portar. a casa som molt de les dones que regalen flors, de les que passegen estilisme, gràcia al caminar i i-pod lluent per carrers que fan pujada. també som amants de la senzillesa. dels colors llisos, del pop lo-fi de dues guitarres i una bateria i de l'arròs bullit. com de les barbes, mostra de 'deixar fer' vital, com el que camina tranquil, cedeix el pas i no es preocupa per les conseqüències de l'anar passant. setmanes de quatre diumenges i tres divendres. amb aquella sensació de tancament fiscal i emocional. on els senars deixaran pas als parells. però seguiré fumant i seguiré escrivint. que no t'agrada, perfecte. convida a una ronda al teu criteri. això sí, digues el teu nom en veu ben alta, que se't senti i se't vegi.  no fos cas que algú t'adjudiqui la covardia quan només tenies un problema de sociabilitat.

audio: me & the bees: now alone come on