guarir-se del fred i comprar verdures d'hivern. menjar mandarines i pensar en la virtualitat d'una llar de foc on poder llençar-hi les clofes. per veure-les en tons liliacis, corbades, consumint-se. tantes músiques noves sonant a casa. sonoritats per vestir tardes de claror luxosa. post-migdiada, amb aquella sensació de lleu formigueig a les temples. amb cafès i tes de vainilla. amb un núvol de llet, és clar. tants textos i escriptures. parlar de coses que hom venera, respecta i enalteix. teixir estructures lèxiques amb la màxima humilitat i reverència per allò de què parla. com l'artesà que passa el ribot per les peces de fusta i no deixa de passar-les-hi els dits amb efecte polidor i d'estima. coses tantes vegades pensades que vigila no se t'acabin complint. vindran matins amb despertars més racionals i més enriquiment. preeminentment espiritual. és clar, també.

àudio: the black keys: tighten up

tan sols les butxaques del pantaló als costats. per endreçar les mans al caminar, com els gentilhomes d'antuvi. els carrers són costosos després de dies sense habitar-los. les pors, els mals, els regulars, les apaties. totes, elles, quantificades i conegudes, repartides al menjador de casa. on reposen margarides blanques que algú va portar. a casa som molt de les dones que regalen flors, de les que passegen estilisme, gràcia al caminar i i-pod lluent per carrers que fan pujada. també som amants de la senzillesa. dels colors llisos, del pop lo-fi de dues guitarres i una bateria i de l'arròs bullit. com de les barbes, mostra de 'deixar fer' vital, com el que camina tranquil, cedeix el pas i no es preocupa per les conseqüències de l'anar passant. setmanes de quatre diumenges i tres divendres. amb aquella sensació de tancament fiscal i emocional. on els senars deixaran pas als parells. però seguiré fumant i seguiré escrivint. que no t'agrada, perfecte. convida a una ronda al teu criteri. això sí, digues el teu nom en veu ben alta, que se't senti i se't vegi.  no fos cas que algú t'adjudiqui la covardia quan només tenies un problema de sociabilitat.

audio: me & the bees: now alone come on

la veu aguda i el posat fràgil. els ulls del tamany d'un puny, com les veritats doloroses. allà restava, guspirejant a la pantalla de la tv. audrey hepburn a sabrina. amb shorts blancs i camisa a quadres. acotant el cos per ensabonar l'esponja a la palangana per, posteriorment, fregar la capota d'un cotxe d'aquells antics que deurien gastar quantitats ingents de benzina. escena en 16:9 esdrúixola, d'aquelles que es marquen a l'imaginari propi com si d'una peça de ferro roent es tractés. recordar l'audrey en vespres de dilluns. on el dia porta totes les impertinències i els malhumors que sempre se li pressuposen. on el dia és un banal intent de repetir el diumenge. on preparar una segona cafetera. poblar el cendrer rítmicament. il·lumanr-se la cara amb poc més que els llums catòdics. baixar a veure l'amic de l'oest asiàtic per aprovisionar-nos de queviures i dolços calòrics. compartir manta i conjugar perspectives. la vida passa, que deia aquell, però tot sovint no et venen ganes de posar un peu al carrer per veure-la, sinó que ja en tens prou amb intuir-la.

àudio: maronda: sin ministerio

guitarres flotants. successions d'acords que fan néixer melodies. tornades que cantar mentre es fa el sopar o mentre fumes reposant-te al llit. cançons per fer bandes sonores d'aquestes jornades de pluja, on la tardor marca paquet. els carrers del barri fan baixada i veus l'aigua lliscar avall, com si no s'hi volgués quedar. aquí on els dies són amables. on hi ha cafè recent fet, truites de patata casolanes i amanides per compartir. on conversar amb veïns per parlar de cans i antenes de televisió. on resten bodegues on comprar vins per la família i envasos retornables de sifó, per després seure a la porta sobre una caixa de cerveses, fumar a l'aire i conversar amb dones que enceten el seu nom amb ema. on les realitats laborals laxants queden relativament allunyades. quatre parets com a búnquer emocional, on les belles cançons fan la funció d'oueres col·locades del revés sobre la paret.

àudio: the clash: train in vain

sorell a la paella. mozzarella en tires fent de taulada de l'amanida. a la ràdio entrevistes a ídols escocesos d'aquells encarregats de fer himnes de quatre minuts de durada. els capricis i la realitat pròpia, i incomprensible per mi, de l'electricitat domèstica, em deixen sense tv. magnetic fields propaguen el desamor mentre la infusió es refreda. vespres atípics on l'imaginari et porta a altres vespres d'antuvi de tardor amb espelmes, ràdios enceses i llars de foc espetegant. pensar en la infantesa serveix per emmarcar pensaments d'aquest dies sobre la maduresa. exactament sobre el punt de cocció d'aquesta. recentment explicava a una amiga amb nom de banda sueca de pop que la maduresa es pot copsar en tres elements. a saber: les ressaques insuportablement més intenses i prolongades, els divendres nit on la casa pròpia és el millor dels plans possibles un alt percentatge de setmanes, i el fet de veure post-nadons pel carrer i ja no sols que no creïn rebuig, sinó que et descobreixes amb un somriure. tres símptomes que hom acomoda com bonament pot al seu present. aquests, però, topen amb dissabtes de militància etílica. on les jornades acaben amb traumatismes per intentar capitanejar una rua de carros de la compra al bell mig del carrer. antagonismes que descentren les coordenades cartesianes d'una maduresa que no sé ben bé com va. i temo que de moment no m'interessa acabar de descobrir del tot.

àudio: doble pletina: música para cerrar las discotecas

oh, els dissabtes matí. calma horària i intencions sanes. el diari llegit en ordre islàmic. les terrasses que ja penalitzen la màniga curta. entrepans recent fets i cafès senars. cames creuades. un ull a les pàgines i dues orelles a les taules veïnes. dos homes de mitjana edat. vestint nàutiques i aquelles caçadores que engloben l'eteri concepte d'esport aplicat a la roba. parlen de les dosis idònies dels medicaments a les farmàcies. un explica que als estats units serveixen el nombre de pastilles just per cada tractament. a la vora dues noies calçant victòries i joventut militant. somriuen. l'una explica les anades i vingudes amb un element del sexe oposat. l'altra pontifica i regala consells sentimentals imperatius, sense saber que la seva amiga no farà cas. que seguirà veient l'home en qüestió fins que el desengany no sigui inconciliablement palpable. al carrer, hom passeja enlloc de transitar. comprar fruites i verdures entre iguals solitaris i dones de sàvia maduresa. el venedor, amb bolígraf de propaganda reposant a l'orella esquerra, parla innecessàriament prest. en un escàs minut de conversa em bateja com a "socio", "chato" i "campeón" de forma indiscriminada i inconnexa. talla les puntes del porro. li dono les gràcies. el carrer de casa ja fa baixada i què fer per dinar és l'únic horitzó que em vull permetre.

àudio: wilco: capitol city

les tornades a casa solen ser ja de fosc. a l'estiu, però, són hores senyores. amb la tardor encara has de sopar i acabar de plegar roba. les benevolències del temps compren el bitllet de tornada. però els capsdesetmana continuaran sent beneïts. amb despertars naturals i hores per endavant. amb parelles que baixen a comprar el diari i el pa amb el mateix model de dessuadora. els esmorzars seran esdrúixols i ompliràs dos cops la tassa de cafè. aniràs al mercat per cuinar del dia. compraràs rams de margarides i el florista t'hi posarà eucaliptus. et trobaràs amb migdiades d'aquelles que fas veure no veus venir. fins i tot, les tardes no et faran nosa i els vespres agafaràs un càrdigan fi abans de sortir al carrer. hi haurà sopars quatre formatges i pel·lícules de billy wilder. recordaràs la seva famosa cita sobre un llit imaginari apte per a homes en estats post-coitals. conjugaràs diumenges de preparar menjar fred i dinar a parcs atapeïts i urbans. prendràs cafè, faràs petons i demanaràs menys dilluns per tothom. les dutxes seran reparadores i leonard cohen et vindrà tant de gust com mai hauries cregut. et posaràs al llit, endreçaràs records recents i sospiraràs pensant en dones amb noms de tres síl·labes. 

àudio: leonard cohen: i'm your man 

la saviesa popular de murs virtuals i power points diu que els dimarts són pitjors que els dilluns. em quedo amb els primers. almenys és un dia més. procurar sempre sumar enlloc de restar. hi ha tardes vaporoses on dinar llibrets i fer pregàries d'una hora al sofà. totxos per cames després de tornar a perseguir la pilota. al cap, nombres i nòmines en equacions on la x acaba donant negatiu. jornades de tedi laboral amb la sensació d'espelma que s'apaga lentament. tristor. i ràbia, àdhuc odi, cap aquells qui el tacte és quelcom exòtic i el ben fer una pura entelèquia. amb tot, un dia més. això és segur. esperant nous divendres. amb tardes amb dones amb mitja melena francesa i pel·lícules de sofia coppola. dissabtes d'emocions al descobrir aplaudiments adreçats a un mateix. sensació nova per guardar a la carpeta mental de nusos estomacals. diumenges en família. benvingudes, barbacoes, cervatells i caravanes. rodes dentades d'engranatge setmanal. mal de cap, però demà és dimecres.

àudio: mazoni: la galàxia interior

donar les gràcies és de bona educació. procurar donar-les sempre. com el bon dia, el cedir el pas o preguntar com s'està. insistència en les bones maneres. perquè d'aquí no ens farem rics. ni en traurem gaire res en forma física. però seguirem en la militància per la bellesa, les formes correctes, els intangibles. per tant, gràcies sinceres als qui passen per aquí. als qui hi donen cert sentit. als qui envolten els dies per proporcionar històries que explicar. gràcies, doncs, a vosaltres. a la quotidianitat. a la música pop. als llibres. a tots els meus mestres. i a les dones, especialment a una.

àudio: standstill: 1, 2, 3, sol

els grills fan estiu. les dones, si boniques, eminentment fan goig. especialment les qui vesteixen el color llis del llençols. qui preparen cafè, compren esmorzar i encerten el diari que llegeixes sense preguntar. bondats dominicals que et fan pregar enlaire encadenar dies com aquests. per baixar a comprar al pa al so del migdia, descobrir fabuloses banda americo-catalanes, saludar veïnes amigues i prendre el vermut. com feien els nostres pares i ara ens dediquem a enaltir allò que ja teníem de petits i no sabíem. deixar-nos bigotis, vestir a quadres, calçar unes càmping i valorar los brincos. tot plegat en setembres que ja fan baixada. on la xafogor s'evapora encara que insisteixis amb caetano veloso. vespres que t'agafen amb els pixats al ventre, i que ara tot és marró, groc i taronja. faran falta mocadors al coll i mitjons negres de cotó.

àudio: king of prussia: misadventures of the campaign kids

kiko amat parla al seu darrer llibre, entre multitud d'altres entusiastes coses, sobre l'amor dels homes per la simplicitat més pura, el bord com a genèric, en especial en l'humor. som així, és el que hi ha. venerem cintes com 'top secret' perquè un home agafa una "nyorda" del terra pensant-se que és de broma. i hom practica sovint el seu culte simplista. vespres casolans, on prèvia passejada amb cabàs a la fruiteria i la carnisseria, arribar a casa. endollar temes/himnes del pop a volums poc onanistes. exercir de maldestre frontman amb un anglès pírric. vestir samarreta d'una de les teves bandes de pop escoceses i preferides a parts iguals. treure pizza del forn, amb menys temps de cocció del que indica la capsa. veure els teus nois a la tv. seure mig incorporat al sofà, fumant i cridant. sol. la grandesa del qui marca les venes del coll i envia despropòsits i sentències sabedor de l'inexistència d'un sol receptor sonor. cantar gol al minut 76 i aixecar el puny amb ràbia. però segueix la vista buida de persones. ningú pot copsar la masculinitat d'hom. aquesta virilitat de preu de saldo, de veu greu i engolada, que ens connecta amb els qui vestien pells ja fa un temps enrere. homes, que dirien elles. simples, de vista unidireccional, de pensament de carpaccio. adorablement simples com uns bolets passats per la paella amb all i julivert i un ou esclatat.

àudio: odio parís: cuando nadie pone un disco

sense saber gaire bé com, però de sobte et trobes demanant l'hivern. la xafagor a les nits fa, fins i tot, passar per alt la tardor. llençols que necessiten de farcit, cardigans sobre les camises, minses pluges de no llevar el paraigües. tancar parèntesis vacacionals. saber del cert que aquests dies no són la majoria. despertars amb sons digitalitzats, cafès dempeus, el blau fred del pc sota el groc fred del llum d'oficina. apuntar lectures d'electricitat i comprar els bricks de llet de sis en sis. maduresa quotidiana. efervescències mentals amb llargues passejades de tarda al sofà de casa. que mogwai publica un EP que no sona com esperaves. el vermut de la granja canigó continua sent sublim malgrat les cues. i el que acaba comptant de debò és conduir, escoltant himnes del pop de casa, i saber, sense haver d'apartar la vista de la carretera, que a la teva dreta hi ha algú lluint un molt bonic somriure, sincer.

àudio: grushenka: piel de naranja

carreteres. els marges torrats pel sol i per la sequedat del sud. verd intens que puja a nord. senyeres que onejar. militància i cervesa en gots de plàstic. goles aspres pel tacte del fum i de les sentències en imperatiu-èpic-emocional. finals de setmana amb una alta concentració de diumenge a l'ambient. passes amb un braç per aferrar allò que no vols deixar escapar. seure en un banc, creuar les cames i deixar-se cuidar. recopilacions mentals per saber que en aquests moments és on tot pren sentit. just aquell instant on la resta de grandiloqüències hedonistes no et valen la pena. comptar dies i sumar anys. rebre regals, alguns per cordar, altres per guardar a la retina. bufar espelmes i reconèixer les cares assegudes al voltant de la taula. demanar més dies com aquests. més cançons on apareguin trompetes i oníriques seccions de vent. més tornades d'EBTG per poder cantar a carrers que fan baixada. més vermuts a seixanta cèntims. més i millors feines. més paelles cuinades a la brasa amb fraternitat surenya. més estius per fer fotografies, guardar-les i tornar-les a mirar algun dia.

àudio: EBTG: these early days

les taules com a eix on giren els dies d'estiu i vacances. gloriosa combinació conceptual. bones viandes servides en plats ben grans i ben blancs. gustoses mossegades en plates d'alumini d'antic. cadires al voltant on teixir converses com a definició del període. parlar de la humitat atmosfèrica, de viatges permanentment per fer, del nostre mésqueunclub, rememorar temps recents, xalar de bromes conegudes i lluir bagatges. prendre el cotxe per anar cap al nord. on els vianants llueixen bones maneres en el vestir i en l'acte social. caminar pel litoral urbà i demanar cases per viure-hi. capacitat per reconèixer el tacte de certes mans sense necessitats d'escombrats visuals. les taules, metàl·liques o de fusta, vertebrant successius vespres. la cervesa en copa. els seitons amb salsa espinaler. vestits blancs amb farcits d'innombrables corbes. llavis vermells. sandàlies i calades. dies de bon cloure per engaltar amb jornades de bon encetar. amb viatges al mercat, on comprar musclos de roca i gambes. beure bon vi que tinta les dents i el festiu dels nostres dies.

àudio: dum dum girls: wrong feels right

la ciutat desnatada, les brises inesperades i nocturnes. les ràfegues de bateria de 'perth' de bon iver, el cogombre a les amanides, l'abundància de places d'aparcament, el gelat de pastís de formatge i maduixa, les dum dum girls i tot subpop, les remissions de plats bruts, les cames creuades i la cervesa amb un dit d'escuma i en copa, les cadires metàl·liques, les faldilles negres lleugerament volades, les espatlles morenes, les migdiades amb la taula encara parada, els partits de costellada, la tornada dels fills pròdigs, els seitons amb olives, el tour arribant als alps, les mitges melenes recent sortides de la dutxa, la roba interior recent estrenada, l'olor de crema hidratant, l'intens vermell dels llavis, les velles cançons de r.e.m, els concerts de mishima, gespa fent de moqueta, observar allunyar-se el contorneig corporal femení després d'acomiadar-te, l'incomoditat del meu sofà, les camises arremangades, les guitarres i les tovalloles.

àudio: guitars & towels (self-made mixtape)

"la discussió perfecta és quan varis homes, més de tres, fins a cinc, es posen a parlar de dones. quan parlen de dones i comencen a parlar d'actrius, i es posen d'acord. tots tenen clar que, com el pa amb tomàquet, la uma thurman ens agrada a tots. ens agrada en tot, en totes les extensions. portant un cotxe italià, anunciant begudes tòniques o fent pel·lícules que ens agraden. un cop algú va dir: "quina cançó li posaries a uma thurman?". com en aquella escena de beautiful girls en què ella parla de van morrison."

escoltat a la Bodega Tuyus. destil·lats i bones cançons.

àudio: patrick y la mancha amarilla: il pleut sur barcelone

els agostos ja no són el que eren. ja no ets un outsider per treballar aquest mes, quan abans les oficines eren deserts on imaginar les vacances per venir, i el carrer una artèria de bondat circulatòria. per tant algunes coses continuaran sent millors en el passat en el nostre imaginari. seguirem maquillant records de borratxeres i de futbol amb ombra d'ulls farcida d'heroïcitat i estoïcisme. les tardes continuen sent lentes, però. passejar entre l'aire condicionat d'un centre comercial. comprar camises de llis classístic. preguntar per llibres i comprar cd's que penses haurien de ser a totes les expedit d'arreu. obrir llibres per la primera pàgina per tatuar-hi ratlles de tinta sentimentalista. llegat de bones maneres, millors intencions i memeorabilia futura. esmorzar fora per venerar el dissabte. recitar los planetas mentre llisquen les rodes de la 'honey bunch' sobre carreteres que conec tan bé. escoltar el cervatell anomenar-te per primera vegada. per fer-te el fort i intentar fer veure als del voltant que no està passant res d'especial. mentre qualsevol sensació de fortalesa interna veus que fa les maletes i no saps quan tornarà. sopars de màniga llarga, aperitius dominicals, llambregades de sol, pàgines de josep pla, sentir l'intèrfon i somriure. donar les benvingudes i patir els comiats. estiu, al cap i a la fi.

àudio: cloud nothings: should have

estiu. celebració. diumenge. conceptes que lliguen de forma natural. com l'oli i els alls al morter groc amb motius verds pintats a pinzell. pilotar petites migdiades al balancí, com un funambulista casolà. de fons el so dels cotxes en analògic. preparar cafè. posar primer el sucre per adreçar l'enèsim pensament cap a direccions molt concretes. descalçar els peus, alçar-los a una cadira. agrair l'acomodament del sol als braços i deixar de sentir el pes del rellotge al canyell, entre pàgines que parlen de bellesa, de música pop i d'entusiasme. i trobar frases. sí, sentències. escrites per aquells que saben. descobrir certa vergonya per ser conscient de la distància que te'n dista. paraules punti-agudes, motllades amb la vista isomètrica de l'experiència. només queda evidenciar el respecte. proclamar la bona nova. pensar en llargues llistes de cançons que parlen d'ella. melodies fetes per a ella. costumisme melòdic. militància en la bellesa.

"...si uno tiene la oportunidad de escoger un héroe personal. Alguien que nos muestre el camino, cuyos pasos nos indiquen la dirección a seguir. ¿Vas a agarrar a Pete Doherty o Bill Withers? ¿Sid Vicious o Curtis Mayfield? ¿Madonna o Laura Nyro? Esto, esto, es ser un hombre. Ser un hombre es esto: coraje y lágrimas. Valor y pena. No falsa rebeldía ni autodestrucción inútil ni proclamas infantiles, no caprichos de pubescente consentido, no pataletas de niña mimada. Ser un hombre es esto, exactamente."

Kiko Amat. Mil Violnies. Reservoir Books.

àudio: the impressions: i'm the one who loves you

vista panoràmica d'aquest cubicle que et fa de llar. l'ordre dóna sensació d'equilibri mental. llàstima dels plats bruts i alguna caixa pendent de ser dispensada. endreçar encara alguns llibres i adonar-te quants manquen per llegir. apilar els compactes en estanteries amb un ordre poc clar, altament personal, que barreja estils, procedències i èpoques. descansar la vista de tant en tant en alguna caràtula que et porta a coordenades vitals concretes. sortosament, la majoria són reviscudes, de forma mentalment ràpida, amb un lleuger somriure als llavis. adonar-se de certa maduresa i del bagatge acumulat a través de la música, de les galetes i de la plasticitat dels discos. tancar capsdesetmana de forma exponencial. beneir tornades a la ciutat. viure el cerimonial costumista de triar flors, mirar el rellotge, veure el mosso de torn esmerçant-se amb el ram, pagar el degut i deixar propina. perquè et recordin quan tornis. sopars el més rurals possibles dins la pròpia ciutat. compartir taula amb incondicionals, beure tinto estival i mirar a la teva dreta per reafirmar moltes coses. sentir la voluptuositat de l'orgull al pit. per la bellesa torbadora, pel record d'uma thurman, per cuidar aquells mals de panxa, per tenir molta son però no importar-te el més mínim.

àudio: dominant legs: hoop of love

gust estival als dits al passar els fulls del calendari. dies d'entresetmana que voldries fer perdurables. jornades d'aperitiu del que voldries com a resta de la teva vida. contraplans de serrells rectes, aclarits pel sol d'estiu. cafès amb gel a terrasses del born. provar camises i preguntar per corbates. siluetes de perfecció geomètrica sortint dels provadors enfundades en vestits de quadres de tall anglès. aquella gràcia femenina passejant entre fileres de roba amb etiquetes penjades. migdies de cerveses de marca catalana mentre la sensació temporal es desdibuixa. preparar dinar per dos i brindar per les bondats estivals del cogombre. pilotar migdiades a quatre mans i sentir fondre's la tarda a la pell. tripitir dutxa i vestir elegàncies a barris que tenen carrers que fan pujada. per ells camises per reafirmar l'elegància de la màniga llarga. per elles vestits teixits en euskera que intueixen belleses d'alta volada. sopar a base de racions i complicitats. saludar bons amics i criticar la moda dels gintònics. conduir cap a casa i demanar jornades iguals per l'endemà. petons en singular mentre jota canta però no se l'entén. verbalitzar sensacions que pugen per l'estomac. rebre llibres gustosament dedicats que parlen sobre bellesa, pop i militància. assaborir la insistència del gust per les bones formes. sempre donar les gràcies. per venir, i per tota la resta.

àudio: los planetas: la copa de europa

vermellor tomatada a les espatlles. descoberta al sortir de la dutxa. aquella escalfor latent a la pell després de diumenges de brases, camaraderia, vermuts i begudes sud-americanes amb sucre morè que prenem aquí com si fossin de tota la vida. matins amb rutines represes de comprar el diari i fer el cafè amb converses de barra. caps de setmana amb la muntanya màgica d'escenari nocturn. on poder descalçar-se per moments i sentir de nou mishima. enviar onades d'energia via telefònica quan caraben posa aquella veu tan engolada i tan seva, i les melodies prenen formes esfèriques i perfeccions de caire pop. taxis per tornar a casa. sí, potser puc seguir-ho ja de meva. només mancaran algunes cortines, estovalles per diumenges de cassoles i piles de plats de fregar i fotografies que penjar sobre el blanc trencat de la paret. per allò de la petjada vivencial i de la fredor dels espais diàfans que no han estat pensats per ser tals. picor rere les ulleres, enyorances i diumenges de sensació vaporosa.

àudio: fonda: better days

llet sencera. cafè mòlt. despertar natural. alguns correus i notícies generalistes. poques novetats en la foscor generalitzada del panorama. perspectives laborals tantes com probabilitats que nevi aquest vespre. llençar la brossa i caixes buides de cartró, on transportar material cultural i memorabilia pròpia. sol sense filtres i llambordes roents. el carnisser magrebí diu estar cansat, doncs té al company de vacances. prepara hamburgueses de mida ufana i fileteja el pit de pollastre. àvies que carretegen cabassos de la compra i el seu propi cansament vital. rodanxes de salmó congelat a la bossa i pensar quan tornaran els temps del peix fresc. prendre l'ascensor i esperar al veí que arriba ofegat sota un barret de palla i una camisa florida dignes d'aparèixer a alguna novel·la de tibor fischer. conversa sobre la llatina eficiència del servei de correus i, evidentment, del temps. calidesa excessiva a casa. preparar amanida de cogombre i tomàquet amb gingebre ratllat. això de les bondats del picant per la calor és com els cops a l'esquena quan tossim? se sabrà tot? sentir el cafè i repartir calades a l'ambient. recuperar discos de miqui puig i la capacitat d'assenyalar amb els dits qui són els bons.

àudio: miqui puig: el hombre que hacia barcos en botellas

comença a no valer obrir dos dits la finestra. estiu que va traient les darreres camises de la maleta. sense oblidar, però, quelcom de màniga llarga per vespres d'estranya temperatura al juny. begudes ensucrades a la taula i ressaques llargues. i severes com feia temps. a la retina algunes cançons de pulp o los planetas. sentir abocar sensacions per teixir rutines que no estaven planejades. tornar a casa. mirar la bústia. temperar el vi. no planxar les camises. suècia al cap i a les oïdes per despistar aquesta xafogor tan de mitja tarda. prendre poesia de les estanteries per evocar mentalment mesos d'hivern, on clamàvem perquè arribés l'estiu, els cafès amb gel i les espardenyes morades. els clàssics, segurament per la seva pròpia condició, no solen equivocar-se.

¿No sents una frisança, dona? Digues,
¿no et sents la primavera a les entranyes?
Llença't, doncs, al carrer: si t'hi trobessa,
te donaria un bes al mig dels llavis,
al davant de tothom, sense vergonya
de besar i ser besat, que avui n'és dia.
Som al mig de l'hivern: ahir glaçava,
demà les neus blanquejaran la serra.
La primavera és lluny del temps endintre,
pro un dia com avui n'és la promesa.
Si promesa tu em fosses, estimada,
ja cap mena d'hivern en mi cabria,
ni ara, ni després, ni mai, que portes
tu a dintre els ulls la primavera eterna.

Poesia completa. Joan Maragall.
Edició de Glòria Casals i Lluís Quintana. Editorial labutxaca.

àudio: club 8: falling from grace

fumar al balcó en pijama, mentre el vespre anuncia a crits l'arribada de l'estiu. aquella lleugera frescor tan de quarts de nou. que agraeixes tenir una paraula específica en la llengua pròpia per delimitar-ne el contorn temporal. veure la gent amb la dutxa recent feta poblant terrasses de bars, parlant pel mòbil, desaparcant els autos. desembolicant els seus primers plans estivals. per lluir nuesa als braços, i alguns d'altres, també tatuatges. tancar la balconada i retornar al cau en forma de menjador que fa set dies delimita la major part del temps. curant ferides. sortosament només físiques, de les que una infermera pot pronosticar el temps de cura. per sort. les hores s'engoleixen més que es passen. fins i tot murakami es fa llarg. tardes amb marlon brando a la pantalla. programes de cuina i esports als que mai havies parat atenció. sèries americanes i passejades de curta durada. visites agraïdes i bon iver d'eterna banda sonora. pensar en allò de tenir el que enyoraves i sentir en falta allò altre que ara no pots tenir. absències que dolen i tot. pregant per vespres propers, on hi hagi tomàquets tallats en rodanxes i bons vins negres. on prendre cafè a ben sopat i agrair la manca de calçat mentre creues les cames. segurament no és demanar massa.

àudio: mayer hawthorne: maybe so, maybe so

junys per a incrèduls. ambient de frescor enganyosa a estones i de ruixats reparadors combinats amb pluja constant i molesta tipus londinenc. dies on l'embussament mental és cert com els palmells de les mans. mesclar el desig que no arribi el dia, amb el de què passi ja. antagonismes que entumeixen el pensament i no deixen lliscar el temps i les sensacions de la forma més adequada. llavors venen el gris en molts dels seus matisos. aquella nit, que apareix molt de tant en tant, on necessites dir el bona nit de boca i amb destinatari concret. aquell moment on voldries que el llenguatge et permetés la llicència anglesa de diferir entre la solitud i la soledat. la pretesa i la no volguda. per sort vindran porcions de bellesa per digerir les adversitats plantades. matins on sonen les noves i probablement perfectes cançons de bon iver. i et preguntes perquè ell és diferent a la resta. mentre paraules gruixudes i amb barnús viatgen per ones telefòniques. tot pensant en somriures fets a mida. en espantar-te al adonar-te de la necessitat que en tens d'ells. segueix, però, avançant el temps i un encara no s'ha decidit en saber si vol que passi ràpid o que no avanci.

àudio: bon iver: calgary

per aquells moments on la bellesa sembla tan fràgil, però tan verdadera, que espanta.
per l'habilitat del qui conjuga la sensibilitat amb la compostura.
perquè barcelona sobreviurà, gràcies a ella.




àudio: standstill: cuando ella toca el piano

quan la calor ja és quelcom palpable. no esperar-la i recordar que es pot suar als matins al metro. a les nits a casa ja fa calor. l'ambient s'enganxa lleugerament i costa fer-lo anar avall. d'altres nits t'emportes alegries visuals d'intensitat variable quan el son es malmet en algun moment de matinada. preparar cafè en plural, en primera persona del plural. manufacturar rutines de bella factura. tenir cistell de vímet propi. parlar amb la xarcutera i demanar que no filetegi tan prim el pit de pollastre. comprar mandonguilles. xinesos que posen les tomates a 0'99€ i et veus fent escarafalls com tota una mestressa de casa seva. dutxes lentes, arreglar-se la barba, matins dièsel. diumenges i dimecres. dies per endavant afilant subratlladors, bevent cervesa en plàstic i taral·lejant melodies esponjoses. cançons d'echo & the bunnymen sonant en format laboral per aplacar les ganes. d'olor de nit. de tantes coses i tants somriures que s'escapen. dies de festa i primavera. sonora i meteorològica.

àudio: the national: vanderlyle crybaby geeks

entresetmana de nou. el record del pas del capdesetmana s'evapora amb el despertador a quarts de nou d'un dilluns. on el llit sembla més ample i dormir seria la teva feina a jornada completa avui. posar un peu descalç a terra i tenir certs records tan a mà. de dissabtes i diumenges amb l'agenda lúdica farcida d'anotacions. preparar vestimentes, comprar cassoles. on guisar arrossos en algun futur proper. picar els alls abans de pelar-los. abocar el tomàquet, posar la tapa i abaixar el foc. cuinar temps verbals. viatjar al nord per comprar i bordar llorers a la roba. compartir dinars d'estovalles de paper. on la mestressa no anota la comanda, sinó que la memoritza. i enlloc de xupitos fan taps. i el cafè baixa per l'estomac mentre la pluja fa el mateix al carrer. i aquesta mulla trajectes cap a l'extraradi per veure la teva banda favorita. aixecar els braços i ser capaç de recitar totes les melodies. reafirmar tornades i regalar-les a orelles receptives. vocalitzar sentències d'alt voltatge emocional. aprendre de memòria altres cossos per retenir-los i fer-los creïbles en pensaments futurs. preparar cafè. posar el sucre primer i prendre freda la llet. posar el sucre al final i escalfar la llet. recollir la roba bruta i traçar un somriure quan el nas es capaç de construir-se un àlbum de records perfumats, i te'n adones de la veritat en tantes coses, dites i cantades en la llengua que a casa et va ensenyar a parlar la mare.

àudio: marvin gaye: please stay (once you go away)

prendre més estona per l'esmorzar. destapar les oïdes amb certa banda d'ohio que insistentment sona d'un temps ençà. deixar fora la nevera la mantega perquè s'estovi. rebre amb un gest d'agraïment el so del cafè dient que ja és a punt. recollir les molles del pa torrat. mirar el mòbil, pensar en ella. encalçar jornades que de tan ràpid dóna vertigen. que ja és maig. primaveres, mànigues curtes, finals europees. diuen que al meu carrer els lilàs fan flor a primavera. de moment, el meu carrer pels matins fa baixada i pels vespres fa pujada. a quarts de nou el forn ja és tancat. anotacions mentals. com el carrer on resta el cotxe. pregunto al fruiter i em parla de les propietats curatives pels constipats del rizoma de gingebre. amb tot, passejar pels carrers voltants sembrant minses i vaporoses quotidianitats futures. per oblidar-ne la condició d'aquí a un futur. incert, malgrat tot. però de moment seguirem gaudint del mentrestant. de la capacitat per llevar la mirada del rellotge. de serrells rectes i trucades per compilar dies. de l'amabilitat emocional. de tenir patxaran per oferir a les visites i un cendrer per omplir sobre la taula.

àudio: mishim: vine

festes, tradicions i diades per trastocar la rutina, companya fàcil i arrelada. racionalitats que marxen de viatge sense data de tornada. no espero ni postals ni un trist sms de "ja hem arribat a l'hotel. estem bé. llàstima del temps". frases que traiem de l'armari de les comoditats verbals cada cop que marxem fora. neguits que porten tremolors als dits i allarguen les hores d'anar a dormir. realitats que es timbalegen per relativitzar l'amor cap a l'estabilitat de calendari. de sobte un que diu que no vol pensar en el futur. al voltant cares de sorpresa. alguna cella obliqua temporalment. però ràpidament apareix la mà cobrint l'espatlla. la clucada d'ull del tu ja m'entens i saps que em tens aquí. vindran les cerveses i empanades argentines. els sopars a casa amb amics dels qui coneixes el nom dels seus tres nebots. el cafè en tasses que estrenar. els matins on el teu cos dóna bon dies recordant que has fumat massa. música, lectura i certes pel·lícules per trenar dies d'entresetmana. bill murray està tantes passes endavant de la resta que aplaudiries. prepares sopa de noodles i amanida de cogombre per sopar i ja et penses que ets a un llibre de murakami. va sí. que et vagi bé. vindran camins de baixada que fan pujada. però que vols. demanaré que siguis papallona un altre cop.

àudio: sexy sadie: here i am

són dies laborables però als mig matins hi ha nens al carrer. criden i ser raonables no va amb ells. també n'hi ha, de nens, a mitja tarda. voleiant globus amb raquetes de tenis. mirar-los tot prenent cafè al convent de sant agustí. on el gel del vas triga encara a fondre's. després carrers que semblen decorats. botigues amb vestits per embolicar cossos femenins com un regal ocular. llibres de la staaliche bauhaus. targetes de restaurants per guardar properes vegades. gaudir del tacte del analògic. semàfors que es fan volgudament i gustosa lents. sopars en primera persona i companyes de pis de sis o vuit potes. catàlegs de noves sensacions preparats pel porta a porta d'un comercial de contracte temporal, que treballa unes hores mentre intenta aprovar les tres assignatures que li falten per llicenciar-se en arquitectura emocional. llum artificial cel·lular il·lumina somriures d'amplada nocturna. retenir-los per ser sabedor que vindran matins feixucs. sense aigua calenta per dutxar-se. sense ganes de participar en sainets laborals. només quedarà el cafè i els teenage fanclub. perquè sempre hi són i no demanen res a canvi. lliures no ho sé, però el pop ens farà els matins més agradables.

àudio: antònia font: minutos musicales

sobre els seients vermell descolorit de l'estadi, el jove entusiasta s'aixeca de la cadira cada cop que el número onze trepitja l'àrea. quelcom semblant a la màniga curta a la primavera més primerenca. encara que l'ocasió no sigui clara, es lleva les mànigues. com els diumenges fa un bot quan els nois fabriquen una ocasió de gol. les temperatures l'inciten. i ell, envalentit de mena. recupera jaquetes de tall clàssic. camina per la vorera on el sol ha decidit estirar-se. pren cafè de bon matí a terrasses molt a prop del mar. mentre fulleja revistes i deixa el mòbil a la vista. la seva concretament. pensa tan poc en la feina com feia tant de temps que no ho aconseguia. s'escolta parlant de casa-el-pare. com si habitatge es nombrés en tercera persona del singular. obre bústies on hi posarà el seu nom i recull cd's que escoltarà de nit. apropant-se molt, l'escena, a coses imaginades moltes vegades. pren mides i es troba pensant en productes per fregar el parquet. en cafeteres clàssiques de sis tasses. la temperatura continua desvergonyida. es posa bé cercar terrasses on gaudir de vistes de pòmuls tan ben angulats i esculpits. de vans authentic encara llustrades. i no li cal mirar l'hora, sap que les agulles hauran lliscat ràpid.

àudio: la habitación roja: la evolución de las costumbres (la Mode cover)

"El gozo intelectual. El gozo intelectual por ver jugar al fútbol también tiene su punto delicado entre dos extremos distantes. El cerebro es un órgano que emerge en la evolución para participar en la vital estrategia de supervivencia. Su razón de ser es anticipar la incertidumbre. De la misma forma que el corazón necesita sangre para funcionar, el cerebro necesita una dosis mínima de incertidumbre. Si no hay suficiente incertidumbre que llevarse a las neuronas, si todo es previsible, entonces el cerebro se ofende por inanición. Es como una sinfonía de una sola nota. El cerebro no tiene razón de ser en este extremo. Pero si la incertidumbre es excesiva, si nada es previsible, entonces el cerebro se frustra por incapacidad de resolver. Es como una música totalmente aleatoria. Nada en ella es anticipable. El cerebro tampoco tiene razón de ser en este otro extremo. El gozo intelectual por la música está en algún punto entre la ofensa y la frustración del cerebro. El gozo intelectual por ver jugar a este Barça se parece mucho al gozo intelectual musical. En un buen partido tiene que haber indicios para la anticipación y episodios para la sorpresa. Individualmente. Colectivamente. (...)"

'Barça: lo trivial y lo fundamental'. Jorge Wagensberg. El País, 01/04/2011

àudio: dexy's midnight runners: let's make this precious

l'abric fa nosa. a estones. nuar-se el mocador per sortir a prendre cafè. no vessar tot el sucre, escoltar converses alienes, enyorar el tabac com si d'algú es tractés. llegir articles i contraportades sobre gent que parla de coses que a priori no t'interessen. com les neurones i les seves connexions. sort de la cafeïna per no fer-se el son a sobre. resulta que el cervell fa com els píxels. agafa informació de dos punts separats per crear-ne de nova (similar) per crear un punt d'unió entre aquests dos. s'inventa coses per no desgastar recursos. llavors resulta, també, que has de vigilar amb el que somies i imagines, perquè estimules al teu cervell en la direcció del que estàs anhelant. compte. potser certes coses decideixen prendre sentit. aquelles estones abans de prendre analgèsics en forma de nòrdics i de repòs, exercint d'arquitecte de futurs imaginaris, poden adquirir sentit. resultat, àdhuc. amb tot, sempre has d'acabar pagant el cafè i tornant a la feina. endrapar informatius. esperar el vermell de dígits electrònics formant divuits. calçar-se l'i-pod. molt d'standstill. pensar en. escriure expressions que no recordaves quan i quant havies emprat. tenir por del cervell propi.

àudio: wild nothing: golden haze

reposar de peu mentre el metro et retorna a casa. la nocturnitat fa unes hores que ja és present, malgrat avui esdevingut equidistant amb el dia. observar la figura cansada als vidres del vagó. recórrer una vegada a mishima. assentar amb el cap mentre el peu esquerra reprodueix els cops de bateria. dones d'alguna reserva natural poligonera seuen a la vora. junt homes cansats que d'aquí poc cercaran esma per dir "carinyo, ja sóc a casa". el pes de la bossa doblega la rectitud corporal. dins el darrer llibre de murakami. fullejar-lo, pagar a la caixera i donar-li conversa. religió de la compra educada. també, dins la bossa creuada, tuppers buits, apunts amb cal·ligrafia efeminada i el telèfon que no cansa de mirar cercant llum artificial. acomodar-se de nou els cascs. l'olor de la nit. imaginar cerveses en got de plàstic, mànigues curtes i persones de bagatge emocional llustrat. sumes i restes tan de final de mes. de sobte pensar en còpies de claus, fundes nòrdiques i tovalloles a joc. retornar a alçada de mar zero. quatre gotes a la closca, inconscients del fet primaveral estrenat avui. caminar una cançó i mitja. arribar a la curta i esperada calma. dilluns llarg.

àudio: the new division: starfield

primavera que arriba en horari de tren. llunes que tripliquen la seva capacitat lumínica. condicions ambientals imperceptibles sense ajuda mediàtica. anècdotes per salpebrar dies nous. certa vermellor a la cara fruit del primer sol optimista de març. que accentua el violeta dels seus rajos per deixar petjada. on els vermuts es desdibuixen exageradament i la noció del temps es perd entre l'escuma de la primera cervesa. aparadors amb sabates cares i barris on voldries viure. calades d'última hora mentre comptes uns quants dígits abans de tancar els ulls, prèvia adoctrinant lectura de francisco casavella. mal de cap tan de diumenge. dutxes, cafè i pastilles roses. dues tasses d'aigua per cadascuna d'arròs. tardes en càmera lenta. setmanes en pujada, categoria especial. imaginant on col·locar els avituallaments. estanteries vitals on endreçar segons color, nomenclatura o temàtica. pensar en camises per entapissar el dilluns. kevin spacey. electrònica amable. tabac i alguns nombres que comptar.

àudio: el columpio asesino: toro

"quan seré vell seguiré cantant-te cançons igual,
caminaré lent i m'asseuré a vegades als bancs,
verset a verset convocaré el teu cos llarg i blanc
i em podran veure somriure una mica per sota del nas..."

àudio: manel: criticarem les noves modes de pentinats

més diumenges. més 'repeats' al tastet que els manel ens han donat del que s'albira com un disc enorme. tothom és de manel com és del barça. ara. perplexitat davant el consens de certes coses. dolent no deu ser. són cançons de veus fortes, de mans que paguen vermuts i arreglen portes. quotidianitats extensibles i consumibles. com 'cigarettes & alcohol' dels oasis entre el jovent britànic dels primers 90's. petites frases per construir l'anar tirant i teixir complicitats generacionals. com himnes de sam & dave a altes hores. somriures destil·lats i desenfocats. canviant el picor del fum per l'olor a vestuari. per tornar a casa, conversar amb taxistes i fer brillar per enèsima vegada la llum artificial del mòbil. asseure, creuar les cames. recopilar el tacte de canvis. pensar en estores de replà. en possibilitats que potser deixen de ser-ho. migdiades de ressaca. la pluja que torna a mullar el final d'una nit. importa poc el mullar-se mentre restin portals on poder refugiar-se. aixoplucs on poder estendre un grapat de coincidències i fets en comú. acomodant alegrament el pes de la certesa i els plurals de substantius de dues síl·labes.

àudio: mojave 3: breaking the ice

vestigis de recances físiques que no deixen arrancar. una marxa menys al cos i la ment absorta. buida. amb incapacitat de més enllà. nits de diumenge. a sunny day in glasgow refresquen les ones amb sintetitzadors i veus efervescents. cloendes setmanals amb digestions diverses. la primera, i més amatent, la gastronòmica. per dinars al sud amb estovalles de paper, pitets blancs amb lletres vermelles i negror brasa als dits. cares conegudes delimitant el rectangle de la taula. el vi amb gasosa és tan adient per aquesta mena d'àpats. com el cafè i les tornades a casa amb certa recança i cansament. les segones, de digestions, més cutànies. amb paraules que es sostenen amb amabilitat, encert i venen perfumades amb calidesa. sorpresa per la conjugació de verbs exòtics aquí. àcids estomacals en hores extra. despertadors en hora. lletres al cap per ordenar amb certa gràcia i conformar històries de quotidianitat, olor a cafè i somriures amples. llocs per veure on viure, com a la cançó 'loft'. agendes digitals a les que lliscar el dit. després d'un 27 sempre ve un 28. febrer. fos a negre. millor.

àudio: a sunny day in glasgow: sigh, inhibitionist (come all day with me)

el sucre encara diluint-se al cafè. la cambrera amb el seu posat de mala llet, que començo a pensar forma part del seu negre uniforme. cares cansades a tot el llarg de la barra, en una postal de bosses d'ulls inflades i sospirs per agafar aire. ara ja no per exhalar fum. llegeixo un article que parla sobre la manca d'educació actual. on l'autora apunta amb dit acusador als trepitjadors ocasionals del carrer que amaguen la disculpa o els conductors d'autobusos que et responen el bon dia amb el silenci més sord possible. aplaudeixo mentalment. crido i aclamo, fins i tot. després una entrevista a algú que no sé qui és. el titular resa "soy muy amigo de mis amigos". llavors, sense poder evitar-ho, la mala llet em vessa. les ganes de matar són reals. imagino a l'autor d'aquesta estúpida frase abraçant amb la boca oberta una vorera de ciment. regalimant-li el suor i el plor barrejats a les galtes. i cridar-li a l'orella que si empra el cervell abans de verbalitzar. si s'ha parat a pensar en el sentit de la magnífica sentència. i ,finalment, preguntar-li, amb la més gran de les ironies, si coneix a algú que no sigui amic dels seus amics. soroll de trencadissa.

àudio: mogwai: white noise

tornar a fer cercles per emmarcar els dies del calendari. mimetitzar cadències horàries. sentir-se formiga de l'entremat urbà. el final dels dies ja no arriba per si sol, sinó que s'entén com el resultat de successives operacions. engaltar un ritme successius de pedalades i... sentir un "clac". soroll familiar que denota cara d'espant. boca semioberta i mirada a uns 60 graus. la cadena sortida i els engranatges que rellisquen enlloc d'encaixar. intentar abstreure's, no pensar en els perquès i simplement afrontar els com. severa bondat social. fer de hooligan amb sabatilles és desnaturalitzar el concepte. aprendre a contar fins a tres com ensenyem als petits. agafar aire. procurar minimitzar els pensaments en futurs d'arrugar el front i el posat. comprar digitalment el nou disc de radiohead i evadir-se. pensar i versar sobre la grandesa. la genialitat i conceptes contemporanis. ganes de vestir camises i treure les jaquetes de primavera. reposar com a exercici.

àudio: radiohead: morning mr. magpie

els plats sempre s'han de fregar a l'endemà. per no perdre sobretaules, converses de cul de vi al vas i bromes de ments enginyosament espatllades. per després recuperar la calma i solitud preuada de la llar pròpia. emprar el tòpic de la manta, els llums blaus artificials rere el televisor. bandes sonores provinents del cel·lular que feia temps no senties. algunes preguntes per a un mateix que decideixes tapar amb un ramat de sensacions agradables, guardades a algun calaix que no recordaves. llevar-se en diumenges amb prudències horàries molt dignes. estrenar pantalons per entendre el concepte de relax que els nord-americans apliquen als seus texans. estrenar màquines de tallar el cabell. demanar a fleet foxes unes primeres hores matinals de tònica calmada. enganxar els trossos d'un gerro. llegir titulars i escriure en minúscules. agafar aire i buscar ganes per tornar a la rutina rutilant. tornar a la cerca d'aire.

àudio: fleet foxes: white winter hymnal

- ¿y qué es entonces?
- la nostalgia del futuro es la nostalgia por las cosas que sabes que nunca harás. pero cosas de verdad, no cosas que te inventas. no volar con una bombona de butano de mochila, ni comer pulpo en pastillicas. no. es todo aquello que podrías hacer si fueras de otra forma: la nostalgia del futuro arranca en el pasado y está en tu carácter. y tu carácter es lo que te ha pasado y lo que has elegido, no lo heredas en tus genes: tu carácter es culpa tuya.

àudio: the cramps: bikini girls with machine guns

llevar-se amb els malucs entumits després d'intentar no canviar de posició en tota la nit. les cames garratibades per la tensa imperant al cos propi. caminar encongit pel fred, contemplant una llambregada de sol a la propera cantonada, com un sedegat excursionista travessant un desert. malgrat l'escassetat tèrmica, les aparicions lumíniques amb certa presència mostren la possibilitat de millorar les coses. que els dies foscos no es poden bescanviar per dies propers més plaents. només podrem prendre l'aprenentatge com a crossa després de sortejar la relliscada passada. perquè no aconsegueixo entendre el concepte de melangia del futur. del que parla un dels literàriament rics personatges de miqui otero a 'hilo musical'. de moment només n'he tret, de l'esementat concepte, alguns minuts de dispensa cerebral entre el manat d'hores perdudes que col·lecciono. n'he dedicat també uns quants, de minuts, a intentar donar lògica a les trucades no rebudes i a les visites a les que no he pogut donar benvingudes. procuro donar-hi a tot plegat tintades de quotidianitat, per no acabar de perdre el senderi que aquests dies cuido com a bé escàs.

àudio: the rumour said fire: sentimentally falling

l'hivern no era prou càstig. dies d'estar-se a casa per prescripció mèdica. el cuní apareix a la pantalla de tv de casa enlloc de la del ordinador a l'oficina. les migdiades són generoses i exageradament plaents. els temps per la lectura han tornat. acabar llibres que ja feia massa que encapçalaven la pila de la tauleta de nit. encetar-ne de nous recentment adquirits. perdre finals de la copa anglesa. comprar discos dels teenage fanclub de segona mà a homes britànics. pijama a mode d'uniforme. cuinar sense presses. salmó al 'papillote' amb mostassa. riure d'aquella manera que només aconsegueixo molt poques vegades amb ricky gervais. sí, ja feia un temps que el coneixia. però hi ha qui t'acusarà de pujar-te al carro del queda bé. ho havia fet sense adonar-me. com murakami o d'altres. però sovint és en va. hi haurà qui encara et dirà pedant algun divendres nit. per verbalitzar el que penses i la resta no s'atreveix a pensar. ja no tan sols a dir. portar certes ulleres o vestir de certes maneres no vol dir per força haver-se comprat el carnet de militant d'alguna mena de tendència. però, mira, les explicacions es van fent sobreres. i ja en són uns quants, els anys que fa que ens afaitem.

àudio: tennis: i'm spartacus

coses que fan trontollar la meva heterosexualitat:

- deixar-me bigoti.
- m'encanta sobremanera anar a marionnaud, mirar cremes, ensumar colònies i parlar amb les dependentes.
- brad pitt a 'fight club'.
- la insistència amb el lila al vestir.
- triar unes vambes a una botiga sense adonar-me que són per dona.
- tenir tres tipus diferents de crema hidratant.
- mirar cada setmana durant la meva infància el 'lecturas'.
- belle & sebastian.

àudio: josh rouse: a woman lost in serious problems

mirar les vambes de qui seu davant teu al metro. atribuir-te una victòria moral en la comparació. sospirar i passar la pista a l'i-pod. saber que tot és efervescent i buit de contingut. però el cansament pot i es fa present als braços amb petites llambregades. és dilluns de tot torna a començar, però no com a la cançó de mishima. retorn a cares a les qui escopiries. mancar l'esma i les ganes. estrenar pantalons no mitiga, tan sols. malgrat saber que és circumstancial i demà hi haurà major capacitat de recepció. però hom reclama un parèntesi per si mateix. semblant a la calma de poder cuinar tot sol per als convidats. tampoc són tantes hores. són bombolles d'aire fictici on reciclar tota la merda que procures per tu mateix, per no atrevir-te a llençar-li a qui la mereix. les parts sobrants de rancúnia que cada dia es treballa per saber gestionar. amb quatre fill de puta ben dits, remarcant rabiosament la efa, algun cop de puny a les fosses nasals, alguna veritat del tamany d'un temple servida amb lloable temperança. amb això caminaria més lleuger. potser seria més pobre, potser no mantindria alguna condició de saludat i la gent em titllaria menys de rumiant remugador. seria més pla. però no passarà. seguiré callant. pensant unes respostes i verbalitzant-ne unes altres. evitant ser un jove de 22 anys, perturbat, a tucson.

àudio: the 1900's: tucson

avui he comptat sense arribar a fer servir els dits de les dues mans. he recopilat xifres. sentint el fred d'oficina i caigut en el compte que ja hem consumit prou hivern. la fredor ja ens ha calat prou com per tornar a enyorar l'estiu. a finals d'agost tornarem a demanar pels abrics, les camises i els cardigans. ara hem purgat prou dies, suficients setmanes. d'extremitats gelades, esbufecs al submergir-nos sota el nòrdic, de dutxes d'aigua calenta en les que no voldríem fi. hem passejat amb les mans a les butxaques i ens hem nuat la bufanda les voltes necessàries. un cop pagada la factura estacional tenim dret de nou a enyorar el pol atmosfèric. els tatuatges a la vista i els genolls nus. el vestir-se en minut i mig i no esperar a què l'aigua escalfi al matí a la dutxa. l'hivern està sent un fos a negre massa alentit. exagerat. transicions de cinema europeu al 'time line' climàtic. he pres prou infusions i escoltat dosis sobrants de pop-folk de lírica dramatitzada. si no fem mobles com els suecs, ni tenim les seves bandes de música, no vulguem mal copiar-los el clima.

àudio: warpaint: undertow