Thursday, October 28, 2010


de tant masegar-los, els dies s'acaben estovant. i allargant-se. les hores es dilueixen i deixen de fer de quadrícula divisòria, per acabar deixant la jornada com quelcom més ampli, un full en blanc, sense línies que el parcel·lin. el pop suec continua sent un acompanyant amable per encoixinar les orelles. ara que els matins fan calar-se bé el coll de l'abric i el cos es cargola cercant l'escalfor pròpia. ara que les primeres hores semblen primaveres escandinaves que d'aquí uns anys voldré conèixer. la setmana en forma de cursa cronometrada porta al vertigen de fulls de calendari guixats. llavors em venen al cap possibles vides un poc lluny. potser amb latituds semblants a les d'aquí, però a poble. amb esmorzars en taules de fusta, amb aquelles taques ovalades i fosques a les potes. creuar les cames sota mostraris de viandes, cafè i sucs de taronja. tot rellegint el diari del dia anterior. on portar jerseis de llana no sigui moda, sinó costum. fumar com a activitat, per després daurar dos alls a la cassola per encetar els preparatius del dinar. jeure oblidant la posició del cos i, potser fins i tot, veure la soga de hitchcock d'una vegada per totes.

àudio: björn kleinhenz: the light of love

Friday, October 22, 2010


es pregunta sobre la maduresa. sobre quan arriba, manco sobretot el què. la sensació de coordinació entre les soles de les sabates i el terra. aquell instant, potser poc precís, on hom seria capaç de lletrejar paraules com serenor. però tot la maduresa sembla quelcom massa grandiloqüent i massa complex. no vol desfer-se de la sensació de control i direcció embarbussant-se en conceptes tan amplis. deixa el pes dels pensaments d'envergadura per altri. ara, tan sols, la llum es fa molesta i les cares de la gent li plantegen quantiosos dubtes. escolta músiques i lletres. capaç d'oblidar-se i aparcar quant dins o fora són de l'elit dels prestidigitadors culturals. llegeix, escolta i pensa en vernacle. com la cançó, tan escoltada, que resa que ens vam fer grans en català. ni un tint polític li esquitxa aquestes evidències. perquè glopeja serenor entre les genives. potser conduirà més tranquil. potser comprarà caçadores noves. potser, fins i tot, es cordarà un botó més de la camisa. encara, però, no s'atreveix a dur les avarques,a l'estiu, amb la cinta del taló per sobre el peu. sí, serenor millor que maduresa. els acords es simplifiquen. no és fa vell, però d'un temps ençà, al passar-se les mans per la cara, sent la barba més tupida.

àudio: sanjosex: futur incert

Buscar más artistas como SANJOSEX en MySpace Music


Monday, October 18, 2010


he tornat a arribar tard a descobrir coses que seran imprescindibles. la coneixença d'oïdes hi ha vegades, que de tant rondar, es dilueix i es converteix en ganes de conèixer i palpar. com redescobrir la figura d'artur estrada en un documental de l'heliogàbal, i entendre moltes coses. recuperar els primers discos de nueva vulcano. capbussar-se en aquest punk brut de lletres jeroglífiques i abraçar nous conceptes. cultura fornejada a barris propers, construïda amb materials sensibles coneguts i servida amb encert i contundència visceral. per celebrar les bandes que se'n poder dir. les que enceten himnes i la gent coreja des d'allà baix, confonent melodia i càntic. els que deixen un braç lliure, per aixecar-lo, mentre a l'altre sostenen estèticament una cervesa i una cigarreta. se apagan las luces...

la sagrada família

Se apagan las luces de la Sagrada Familia que formamos. Santísima Trinidad tu y yo y las dudas nunca a la altura. Bajo tierra cojo la línea azul que aún nos ata a un proyecto inacabado y mítico como tu necesidad de enfado. Tus palabras: ayer inadmisibles, hoy entrañables, mañana memorables. Tus uñas: clavadas en mi piel, pequeñas, mordidas tal como nuestra posibilidad de cambiar todas las cosas construidas sin pensar en su final.

àudio: nueva vulcano: sagrada família

Friday, October 15, 2010


l'efecte zeigarnik consisteix a recordar millor aquelles coses que tenim pendents de fer que no pas les que ja hem resolt o acabat. em pregunto si deu existir alguna teoria semblant amb la capacitat de fer coses, que no realitzes normalment, i que portes a terme quan més ocupat estàs. l'activitat genera activitat. segur que algú ja ha posat nom a això. i els dies es succeeixen sense aturador i restes jornades enlloc de sumar-les, mentre algú a l'oficina recorda que tal dia farà un any. esmorzars de peu a la cuina. tantes cançons a l'i-pod exponencials a llambordes trepitjades i bitllets de bus redecorats amb tinta industrial. evasió típica amb cigarrets, la meitat ara que abans, a bars amb taules de fusta rància i dones que creuen i reposen les cames sota les seves natges turgents. evaporació mental amb dies de muntanya. recobrant la micologia i les caigudes pel sòl moll. els tons marrons apoderant-se de tot, mentre els bolets es cuinen a foc lent a la cassola. creuar, només, les cames i exhalar aire per les fosses. prenent d'aquesta música autòctona i cantada en sentit vernacla que ara sembla estar de moda. tot pregant perquè l'ús i bombo no la provoqui flames. tinc la sensació que alguns complexes generacionals estan caient de damunt nostre, i agrada, en general, cercar el retorn a la sostenibilitat orgànica.

àudio: sanpedro: aribau